Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia

Especialitats

Espatlla

Anatomia de l'espatlla

L'articulació de l'espatlla està formada per la part proximal, de l'húmer, l'escàpula i la clavícula. Es divideix en dues cavitats articulars, l'espai subacromial i l'articulació Gleno-humeral. A la zona subacromial és on es troben els tendons del manegot rotatoris, que llisquen en el seu interior. A nivell glenohumeral els lligaments actuen a manera de reforç evitant la luxació articular. Els músculs de l'espatlla, sobretot el deltoides i els músculs rotadors, proporcionen força i moviment a l'articulació.

Tipus de lesions de l'espatlla

Tendinitis. Trencament de tendons

El maniguet rotador està format per un grup de quatre tendons: supraespinós, infraespinós, rodó menor i subescapular. A causa de traumatismes o a desgast dels tendons es poden trencar.
L'articulació de l'espatlla està formada per la part proximal, de l'húmer, l'escàpula i la clavícula. Es divideix en dues cavitats articulars, l'espai subacromial i l'articulació Gleno-humeral. A la zona subacromial és on es troben els tendons del manegot rotatoris, que llisquen en el seu interior.
A nivell glenohumeral els lligaments actuen a manera de reforç evitant la luxació articular.
Els músculs de l'espatlla, sobretot el deltoides i els músculs rotadors, proporcionen força i moviment a l'articulació.

Pinçament subacromial

L'acromi és una part de l'os de l'escàpula que forma el sostre de l'articulació de l'espatlla. Per sota d'aquest es llisquen els tendons del manegot rotatoris. Amb el pas del temps ia causa d'un ús continuat de l'espatlla en activitats amb el braç elevat, es produeix un engrossiment del mateix i secundàriament un pinçament dels tendons. El símptoma principal és el dolor, sovint nocturn, i que empitjora amb activitats amb el braç elevat. El tractament inicial és conservador: rehabilitació i medicació. En ocasions pot ser necessari realitzar infiltracions. Si no hi ha milloria el tractament és quirúrgic. Es realitza una artroscòpia de l'espatlla i s'elimina l'engrossiment de l'acromi amb maduixes motoritzades. La recuperació serà completa al cap d'uns mesos.

Luxació de l'espatlla

L'espatlla és l'articulació més mòbil del cos i per tant una de les mes propenses a la inestabilitat. Hi ha diversos graus d'inestabilitat, des luxacions incompletes (subluxacions) a desplaçaments complets del cap humeral (luxacions). Els símptomes fonamentals de la luxació són dolor intens i impossibilitat per moure el braç. S'haurà de procedir a la reducció immediata. El tractament inicial és conservador, però si aquest fracassa es produeix una luxació recidivant yse haurà de recórrer a la cirurgia. En esportistes joves es pot realitzar la reparació quirúrgica després de la primera luxació. Es reparen les lesions dels lligaments danyats amb cargols i sutures que s'implanten per via artroscòpica. Posteriorment es realitza rehabilitació. En l'actualitat els resultats de la reparació artroscòpica són similars a la cirurgia convencional (95%), amb un postoperatori més confortable i amb una millor mobilitat final de l'espatlla.

Espatlla del llançador

En determinats esports amb llançament de la pilota per sobre del cap, principalment handbol, tennis i voleibol es poden produir lesions dels lligaments superiors de l'espatlla associades a lesions del manegot rotatoris. El símptoma fonamental és el dolor associat amb pèrdua de força en realitzar llançaments de la pilota. El tractament inicial és conservador, però si aquest fracassés haurà de recórrer a la cirugía.Se reparen les lesions dels lligaments danyats amb cargols i sutures que s'implanten per via artroscòpica. Posteriorment es realitza rehabilitació. En l'actualitat els resultats de la reparació artroscòpica són favorables, amb un postoperatori més confortable.

Luxació de clavícula

En la pràctica de determinats esports (esquí, futbol) es poden produir lesions dels lligaments de la clavícula amb luxació i ascens de la mateixa després caiguda sobre l'espatlla. El símptoma fonamental és el dolor associat a elevació de la clavícula (signe de la tecla). El tractament si la clavícula està poc desplaçada, és conservador.Si està molt desplaçada el tractament és quirúrgic. El mètode tradicional consisteix en cirurgia oberta, amb una important cicatriu i un postoperatori molt dolorós. Nosaltres vam realitzar la reparació amb artroscòpia obtenint un millor resultat estètic i un postoperatori més confortable. A més el dany a la musculatura de l'espatlla és menor permetent una millor recuperació del pacient.

Tendinitis calcificant

El maniguet rotador pot presentar una calcificació de mida petita associada a una tendinitis de l'espatlla. El símptoma principal és el dolor, sovint nocturn i molt intens, que empitjora en aixecar el braç. També pot existir debilitat. El tractament inicial és conservador: medicació i fisioteràpia, sent necessari en ocasions realitzar infiltracions. Si no hi ha milloria el tractament és quirúrgic. Es realitza una artroscòpia de l'espatlla i s'elimina la calcificació. Després de la cirurgia es col·loca el braç en un cabestrell i es realitza un programa de rehabilitació. La recuperació és satisfactòria en uns mesos.